Fitxa | |
---|---|
Direcció | Luis Buñuel |
Protagonistes | |
Producció | Robert and Raymond Hakim i Henri Baum |
Guió | Luis Buñuel, Jean-Claude Carrière i Joseph Kessel |
Música | Michel Magne |
Dissenyador de so | René Longuet |
Fotografia | Sacha Vierny |
Muntatge | Louisette Hautecoeur |
Vestuari | Yves Saint-Laurent |
Distribuïdor | Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | França i Itàlia |
Estrena | 1967 |
Durada | 101 min |
Idioma original | francès (principalment) |
Versió en català | Sí |
Rodatge | París |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | drama |
Tema | prostitució |
Lloc de la narració | París |
Premis i nominacions | |
Premis | |
Belle de jour[1] és un film del 1967 dirigit per Luís Buñuel i basat en la novel·la homònima de l'escriptor francès Joseph Kessel, publicada el 1928. S'ha doblat i subtitulat al català.[2]
El títol fa referència a la planta hemerocal·lis, el nom de la qual prové del grec antic ἡμέρα (Hemera) "jour" i καλός (kalos) "belle" i, en general, és una planta que floreix durant el dia. La protagonista de la pel·lícula, inspirada per l'activitat diürna de la planta, es prostitueix furtivament durant el dia donant-se a conèixer als clients del bordell com a Belle de jour. Al vespre, finalitzada l'absència del seu marit, retorna discretament a casa.